Rendits a la deriva del cos, comencem a abandonar allò que no ens deixava ser.

Un vals apareix, ens apropa, emergeix entre nosaltres un pont, una possibilitat.

Desconeixem el parador del viatge, però sabem que ja no hi ha retorn ni fluctuació possible.

Ens reconeixerem darrere del llindar, en aquell brot del camí on els nostres cossos sobre el terra finalitzin el descens.

Per pujar, primer hem de baixar, fins on…?

—

“Una joia d’intensitat i matisos. Obra recomanable i exquisida que deixa sense paraules, duo del desamor cap al caos, preciosa miniatura que descansa sobre una música eficaç i ombrívola. Els intèrprets es deixen la pell en el discurs; saben que el mateix que els uneix, els separa, i ho transmeten en un alè tràgic i colpidor d’altura.” – Roger Salas